Cartell 2017
Guanyadors
Votació popular: Llevant Teatre
Honorífic: Lluís Bertrans
Nomenats
1) “Trobant el lloc”
[Punt G]
Granollers no ha sigut mai molt de tenir ous o de tenir ovaris, però a vegades sí que té nassos. Som vila oberta, diuen, i justament per això hi ha hagut acord en tancar la porta a les actituds masclistes i en assenyalar el sexisme que es viu a les nits de festa popular. De nom i lemes desconcertants pels seus propòsits (“Punt G”? “No és no” o “No és excusa”?), la lluita comença en una carpa amb donuts i galetes; i funciona.
2) “Adaptar-se a l’adaptació”
[Escales de la RENFE]
El treball per incloure la diversitat i totes les etiquetes políticament correctes és cosa de tots, i RENFE
ha treballat per fer Granollers accessible a tothom, sense distincions, i ja tenim els ascensors aquí. Ja
podíem intuir que camí a la inclusió hi ha graons difícils de superar, però la RENFE ens ho ha
exemplificat molt bé… Per cert, mentre escrivim això, primers dies i els ascensors ja comencen a
fallar: 2 persones encallades durant 1 hora. Nassos marca de la casa.
3) “Fes-te Major”
[Ferran López, Major dels Mossos]
Granollers al volant. El Major Trapero va aconseguir que la popularitat de la policia creixés com si no
fos policia, com si fossin els bombers. Difícil el relleu. Però per això Granollers acudim al rescat. En
una posició així a la policia calen nassos, però sobretot allò de dir-ho tot i no dir res, de tenir tothom
content. D’això n’hem après molt amb el govern de l’Ajuntament i ara podem exportar-ho a una nova
dimensió. Com quan llegíem que l’Ajuntament cedia locals de votació i alhora no, gràcies a un bon
granollerí podrem seguir veient, a falta de Trapero, com ens reprimeixen i alhora no.
4) “Si es que hi ha cases d’algú”
[Ca l’Enkant]
No semblava que res es remogués a Granollers fins que TATXAN! Uns okupes la van despertar d’una
bofetada i pel carrer tornàvem a escoltar gent en contra i a favor, de lloances per la seva ètica fins a
comentaris despectius per la seva estètica. Quin gust el debat encès, quina ciutat viva! Però amb el
mateix truc que van aparèixer per sorpresa gairebé van desaparèixer, deixant un llegat particular
havent-se imposat… l’estètica, concretament la clínica estètica.
5) “Fresques al cinema”
[Ocine]
Quan la cosa cultural es converteix en industria cultural, es fácil que allò industrial es posi davant
d’allò cultural. Ens asseiem en una nit fresca de Cinemafresh al parc municipal i la realitat s’imposa:
Ens informen que Ocine els ha tocat el crostó per projectar depèn quines pel·lícules i treure’ls públic.
O potser tot ve de què per l’Ocine no són públics, sinó clients.
6) “Aires de verdulaires”
[Mercat de proximitat dels dissabtes]
La proximitat és un característica valuosa de les relacions socials i les ciutats. En època de canvis de
seu socials i també de deslocalitzacions, productes ecològics i productors de proximitat s’han plantat
a la plaça de la corona al centre de Granollers. Ara l’Ajuntament ja es pot posar a treballar per
afavorir que a l’eix comercial a l’aire lliure hi comencem a trobar comerç i relacions de proximitat.
7) “D’est a oest”
[Llevant Teatre]
Què va ser primer? El barri o el teatre? El barri de Ponent, desubicat, acull des d’aquest any el
Llevant Teatre. Aires tant nous com el canvi de bufar d’un aire al seu contrari, amb el repte difícil de
sobreviure com a sala privada de teatre. Nous aires que acosten el teatre a les associacions, als
creadors locals, a la ciutadania. Nassos per mantenir viva la sala.
8) “Ja no ens alimenten molles”
[El Xiprer]
20 anys de xiprer són 20 anys d’una societat que permet que els seus ciutadans caiguin fins i tot en
la gana i la impossibilitat de tenir cobertes necessitats bàsiques. Són també 20 anys en què ha sigut
necessari un agent del tercer sector per fer front al que l’administració pública donava l’esquena.
Sigui com sigui, 20 anys de Xiprer!
9) “Bon (a)profit”
[Dinar d’aprofitats]
Són temps de producció i consum massiu, però distribució limitada. Menjar que es llença i gent que
passa gana, i el naixement d’una proposta que ens en fa conscients. Nosaltres ens aprofitem del que
està per llençar i ara cal que els que produeixen i els que venen també ho aprenguin i més enllà dels
beneficis, pensin en el planeta, les persones i les desigualtats que afecten – també- una cosa tant
bàsica com l’alimentació.
10) “Teatro del bueno”
[Teatre Auditori de Granollers]
15 anys de Teatre Auditori de Granollers, i d’un símbol de les polítiques culturals d’equipaments
faraònics que no només costen de construir primer, sinó d’omplir després. 15 anys de voler exercir
capitalitat cultural mirant enfora, portant els èxits de Barcelona. Que els següents 15 anys siguin per
crear la cultura i no per portar-la, fent xarxa a la ciutat, al Vallès, i a les comarques veïnes.
11) “Equilibrisme de paraula”
[Jordi Terrades, polític]
Les paraules sempre amables del govern de l’Ajuntament i els malabarismes discursius, poden
arribar a tensionar les pròpies files socialistes. És difícil quedar bé amb tothom, així que el mateix
Jordi Terrades s’ha hagut de mobilitzar per aclarir la posició del partit, ja sigui a base de tuits o sortint
a defensar la unitat d’Espanya a les manifestacions amb el PP i Ciutadans. Sempre s’ha dit que la
política fa estranys companys de llit, val a dir que calen nassos per ser home de partit.